La síndrome del titellaire

El Videofòrum 2015, ha estat dedicat a les sèries del passat, a les sèries del record, és per això que en tots els casos en que va ser possible, es van cridar als actors i actrius de doblatge que havien fet les veus dels personatges per primer cop,  sempre que l'actor o actriu en qüestió no refuses la invitació o estigués mort.

Per altre banda, l'organització de qualsevol esdeveniment, té el dret i la llibertat, de convidar a qui li sembli millor sempre i quan això no incorri en una il·legalitat, com podria ser la suplantació de personalitat. Deixant ben clar, com es va fer, de bon principi en quin període –època, anys, temporades, etc- ha estat cadascun el doblador dels personatges.  Mes encara quan aquest es un acte particular, no remunerat i sense ànim de lucre, no constituint en cap moment una feina on intervinguin drets contractuals.

El cas d'una de les series ha estat especialment complicat, donat que al Videofòrum es van convidar a l'actriu de doblatge, que havia de participar en la representació, del tradicional guió/dramatització que es fa en directa - i entre d'altres personatges a qui ha donat veu- a  un de particularment conegut, donat que ella va ser la seva primera veu catalana durant els primers 260 episodis de la seva sèrie. A causa d'això vam rebre la reclamació del senyor E. I.  substitut i actual doblador d'aquesta sèrie que, en molt mals termes,  va exigir una cosa que ja s`havia fet des de bon començament, que és deixar ben clar la diferencia de identitat entre les dues veus; els dos dobladors. 

Una de les dificultats que van haver a l'hora de contactar amb el senyor I. es que no te perfil a cap xarxa social. Si en tingues, a mes de haver-lo pogut  convidar al Videoforum, ell mateix podria haver vist les diverses notificacions i comentaris que se'n van fer al respecte i s'hauria estalviat de mostrar una cara tan poc amable de la seva personalitat.

Les dues persones que el vam atendre en la seva reclamació (que va durar mes d'un hora i a càrrec nostre, ja que aquest senyor ens va fer trucar-l'hi a traves d'una tercera persona) vam ser educades i respectuoses en tot moment i fins al final, tot disculpant-nos (reiteradament) i assegurant-l'hi que –tot i que ja ho havíem fet de bon començament-  deixaríem ben clar a tots el mitjans i també durant el mateix Videoforum , que ell es la veu catalana actual i des de fa gairebé vint anys del personatge en qüestió.

Tot i així la conversa telefònica va degenerar  per part seva en un reguitzell de desvariegs, on el senyor I.  es va fer l'ofès amb una excusa qualsevol i va acabar el seu discurs -més aviat un monòleg repetitiu- llençant amenaces al més pur estil Vitto Corleone, del tipus “mouré els meus fils i emprendré accions” (Paraules textuals. En cap moment, va dir “legals”) cosa que el converteix en un personatge força tenebrós.

Per a mi una persona (per dir-ne així) que diu que mourà els seus fils, l'únic que fa es dir-se a si mateix titellaire i els titellaires només espanten als nens...i encara!

És una llàstima, que una persona així, hagi posat la veu d'un personatge tan entranyable i dedicat a ensenyar valors com l'amistat, la prudència, la humilitat o a conformar-se amb la bona sort del que hom te, com ho és el protagonista d'aquesta sèrie. Sincerament, mai més me'l miraré de la mateixa manera. També espero que el nens catalans mai descobreixin quin tipus de persona hi ha al darrera del seu personatge preferit.

El problema del senyor I. és que – i ho puc certificar personalment després de la nostre conversa telefònica-   es creu que ell ÉS el personatge (aquesta frase la va repetir textualment, i amb el nom del ninot de dibuixos, uns 30 cops). Tant vehement és la seva convicció que en alguns moments em va fer l'impressió que era el mateix personatge de dibuixos qui parlava amb la seva veu (just al contrari del que hauria de ser) fent una innecessària reivindicació d'uns drets molt dubtosos i en tot cas mal plantejats.

                            

Tant per la Marvel com per a DC els malvats titellaires son dolents trastocats i de segona fila, obsessionats per demostrar el seu poder controlant a els altres.

Espero sincerament que aquest no arribi a ser un cas com el de l'actor i esportista d'elit Johny Weissmuller, UN DELS MOLTS que va interpretar el paper de Tarzan al cinema. Aquest gran esportista i actor, va acabar els seus dies a un manicomi saltant per les finestres i penjant-se dels llums tot fent el famós crit de Tarzán perquè es pensava, després d'haver-lo interpretat durant tants anys, que realment ELL era Tarzán.

Tal com li succeeix a l'humorista José Mota en aquest vídeo. (Qui tingui pressa que salti fins al minut 2:55) aquest vídeo

Els aficionats que ja tenim una edat recordem sempre primer les veus dels actors de doblatge que van interpretar per primer cop els nostres personatges preferits. Com molts sabran en aquests moments i des de fa uns quants anys s'ha posat de moda al Japó treure “remakes” de les sèries clàssiques. En aquests moments s'està emeten, per exemple, una nova època de Sailor Moon anomenada Cristal; si per un cas arribés aquí i algunes de les actrius de doblatge que van posar la veu catalana a les Guerreres Marineres no repetissin l'experiència i imaginant un futur Videofòrum d'aquí 10 o potser 15 anys, qui tindria dret a dir que ha estat la Marinera “tal o qual”? La veu original catalana que tots nosaltres hem sentit tant en les seves primeres emissions, com en les últimes reposicions o bé aquestes suposades noves actrius que haguessin doblat el “modern” Sailor moon Cristal? ( Que d'aquí 10 o 15 anys ja seria tan o mes conegut que “l'antic”) És evident que serien les veus que hem sentit fins ara les que identificaríem i voldríem sentir interpretant les nostres Marineres encara que les altres, les noves, les substitutes, aleshores ja portessin més temps doblant que les originals.

Extrapolant aquest cas a qualsevol sèrie o pel·lícula, tant d'anime com d'altre tipus, podem entendre que cap persona, per molts mèrits que tingui i molt d'esforç que hi hagi invertit, té dret d'apropiar-se d'un personatge públic que a més, té els seus propietaris legals.  Molt menys fins a arribar a l'amenaça de pinxo de barri baix.

Naruto: El titellaire Sasori, s'acaba convertint en la titella del titellaire Kankuro.

Gent ofensiva, egocèntrica i egòlatra que es comporta com la Fada Dolenta de la Bella Dorment. Que vol que la convidin a “la festa” tot i no volent anar-hi, només perquè vol donar-se el gust de dir que no.

Gent que no para de repetir que el que no vol es que un altre s’ endugui el seu esforç i el seu mèrit (cosa molt justa i raonable) però que sorprenentment es exactament el que fan ells, ja que es un substitut qui, no només vol endur-se el mèrit total del personatge, si no enterrar en l'oblit al doblador original emparant-se en pobres excuses temporals. Poc o molt, a cadascun lo seu.

Els simples “fans” no tenim perquè saber de les picabaralles, i dels bàndols que tristament es   formen en aquest mon (com en cap altre) i ens conformem a tenir en compte que “tal esta barallat amb qual” (que ja es prou trist i poc professional) però aquest tipus de reacció que vam haver de patir s'acosta a la gelosia patològica, mare en molts casos del maltractament de gènere. Aquest comportament bestial es el mateix dels dictadors (sovint camuflats de demòcrates) que volen esborrar el rastre dels governs anteriors de grat o per força.

Son els interessos personals, els partidismes egoistes i la formació de bàndols i d'amiguismes el que ha perjudicat el nostre país més que cap altre cosa. 

Si va haver una  primera veu catalana d'un personatge I si l'organització del esdeveniment va voler aprofitar que era la de un dels actors i actrius que ja havien estat convidats i confirmats, per incloure-la en tenia tot el dret, tant legal com moral i, això no ho poden canviar totes les vils amenaces del mon.

“Quan una cosa es moralment correcte s'ha de defensar sense preocupar-se per les conseqüències polítiques o personals  que en pagarem” (Günter Grass)