Atzucacs i giragonzes (O : “De mes verdes en maduren”)

Fa molt i molt de temps en una Catalunya molt llunyana va existir un grup d'humoristes que es caracteritzava per la seva catalanitat; ara aquest grup, bé, la seva productora, produeix i te els seus interessos  per i a un canal de nivell nacional. Evidentment, en castellà.

Fa molt i molt de temps en aquesta mateixa Catalunya hi va haver – d’entre molts cantautors reivindicatius– un que fins i tot s'hi va negar a anar a Eurovisió si no podia cantar en català; Desde fa més de deu anys ha publicat més novetats i fet més col·laboracions en castellà que en català.

Tv3, el canal que va néixer “per fer televisió en català” te venuda una gran part de les seves accions a un conegut grup televisiu español (que a la vegada te els seus caps a l'estranger). Es cert que això no ha fet que deixi de emetre en català pero ha fet canviar molt en poc temps els seus criteris televisius; els de Tv3 y el de la resta de canals del grup TvC.

Els molestos cartells al mig de les series i pel·lícules (principalment a el canal Super3 / 3XL) o el bandejament de determinats programes als pitjors horaris són una primera mostra d’aquet fet.

Fa poc, a mes, a un conegut magazine un responsable del grup TvC va deixa anar una noticia alarmant i és que sembla ser que, d'aquest nous canals que n'estaven tan orgullosos, n’hi haura uns quants que desapareixeran; es veu que no són sostenibles. Que ho eren fa un any?
Ara a data 28/09/12 sabem que, de moment, l'únic que cobrarà les conseqüències és el 3XL. 

Finalment, el passat 11 de Desembre (del 2011) hem assistit a la desaparició de radiotelevisió de Mallorca. Independentment de si un canal es públic o privat o bé sí és de dretes, d'esquerres o de centre la diversitat de cadenes de radio-tv sempre enriqueix el “panorama” i amplia les opcions –també lingüístiques– en aquest cas, dels països de parla catalana.

 Entenguem-nos. Jo personalment opino que l'acaparament de blocs televisius és un error i que la diversificació exagerada de canals (si fa no fa) temàtics està destruint els nivells d'audiència amb les conseqüències que ja podem veure clarament. L'actual “model televisiu” es un fidel reflex de les mancances socials que estem patint per culpa –entre d'altres raons– de copiar els models socials de paisos decadents. Ara be, el que estem perdent a causa d'això es la nostra propia pluralitat; la capacitat d’expresar-la.

Pot ser que no quedi gaire lluny el dia en que ens veurem forçats a tornar al Canal Únic?

Tots els artistes catalans, i gairebé tothom que treballa als mitjans audiovisuals troben més sortides "a fora" que a casa. Això ens ha de fer reflexionar.