Fa molt de temps que el català és tocat de mort i no ho és pas perquè l'hagin intentat matar “ els de fora” som nosaltres mateixos qui l'estem assassinant.
Ja fa molt temps que emprem paraules com “ Águila”en comptes d’Aliga, “ viuda” en comptes de Vidua, “casi” en comptes de Quasi o “aniquilar” en comptes d’Anihilar.
La televisió no és la menys culpable de tots i en comptes de donar exemple el que fa és “ parlar el llenguatge del carrer” donant peu a una parla cada cop més degenerada. Un viu exemple del que dic és la sèrie d’anime Nana, emesa fa poc al canal 3XL. Emparats en el fet que els protagonistes eren una mica “passotes” utilitzaven paraules com; “ Criu”, “ calbu”, “bolsu”, “cigarru” -referint-se als cigarrets, no als puros, que en tot cas serien cigars- o “putu” (Totes aquestes paraules, fins i tot dins de la seva incorrecció , en teoria s’haurien d’escrire amb “o” al final peró he triat escriure-les així per fer palesa la seva grolleria...) i fins i tot van dir en una frase “ perquè sempre“t‘emperres” a fer-me la punyeta?
des de quan existeix en català el verb “ emperrar-se”? (que no, emparrar-se,que aquest si existeix) tant com n’és de bonic Entestar-se! o Entossudir-se! Si n'hi ha de solucions... Això no és més què un petit exemple; jo he vist als C.A.P. cartells on hi ha escrit “ madicina” per medecina i“la grip” en comptes de EL grip. “gastu” en comptes de Despesa, “disfrutar” per Gaudir, “prulungar” per Perllongar, “puestus”, “rarus”...en són tantes que no acabaríem mai.
Tot i així jo sempre m'he preguntat perquè diem "comestible" si els catalans mengem ( podríem recuperar 'menjable'? Ja no dic un mot tan bonic com Mengívol) o "infermera" si nosaltres ens posem malalts ( si que existeix, Maladera);no dic que recuperem l'àdhuc i l’enssemps però he sentit gent ben catalana dir: – no et “culumpiïs” . o – això és una casa de “locus” o – no m'empuchis” ( ho escric amb “CH” expressament).
És per això que crec que ja no s'escau culpar-ne als fantasmes del passat, hem tingut prou temps per esmenar-ho, i tampoc els hi podem retreure a aquells que acaben d’arribar. No podem culpabilitzar a els altres idiomes per existir. Catalans, en podeu estar ben orgullosos, sou botxins de la vostra pròpia llengua!
