Continuant amb aquesta sèrie de pàgines dedicades a la llengua catalana, he fet una petita tria, aquesta vegada de frases fetes manllevades del castellà i que fem servir massa sovint, ja sense adonar-nos de tan com n'estem d'acostumats. Paraules que són molestes com “pèls” a La Llengua i que ens impedeixen parlar clar...i català.
Les frases fetes i expressions incorrectes són en negreta, els aclariments entre -guions-, les manques en MAJÚSCULES i les formes correctes entre (parèntesi)
Les frases fetes i expressions incorrectes són en negreta, els aclariments entre -guions-, les manques en MAJÚSCULES i les formes correctes entre (parèntesi)
en quant passi ( de seguida, tan bon punt, tot just...)
quant temps, molt temps o tant temps ( quant DE temps, molt DE temps o tant DE temps);
gaire res -traducció directa del ‘casi nada’ castellà- (gairebé res)
avui en dia (avui dia)
al menys o per lo menys (si mes no, pel cap baix... depenen del context)
menys mal -traducció directa del ‘menos mal’castellà- incorrecte com a expressió i frase feta. es pot dir ‘això fa menys mal que allò altre’ pero no “menys mal que ja has arribat” - (encara bo, encara gràcies, encara sort...)
val la pena (tot i que és mol estes és més correcte paga la pena)
de pas (de passada)
al fi i al cab –traducció directa del ‘al fin y al cabo’- (al cap i a la fi o al cap i a la postre).
mereix atenció especial el nom de “currides de torus”. Tot i que en aquest cas es faci per mirar de excloure de l'àmbit català aquesta...diguem-ne manifestació cultural, té, tot i així un nom en català mol més correcte (curses de braus)
Hi ha lectors que em van fer notar que calcunes de les paraules que vaig donar per incorrectes al primer capítol, es troben al diccionari. Davant d’això he de fer els següents aclariments.
Primer: no vaig escriure en cap moment que no fos així però que siguin al diccionari tampoc vol dir (per força) que s'hagin de fer servir, només que es reconeix la seva existència; recordem que als diccionaris també es troben insults i paraules gruixudes i que al costat de moltes paraules trobem aclariments com Barbarisme o Vulgarisme que indiquen la inconveniència de fer-les servir.
Primer: no vaig escriure en cap moment que no fos així però que siguin al diccionari tampoc vol dir (per força) que s'hagin de fer servir, només que es reconeix la seva existència; recordem que als diccionaris també es troben insults i paraules gruixudes i que al costat de moltes paraules trobem aclariments com Barbarisme o Vulgarisme que indiquen la inconveniència de fer-les servir.
Segon: dir que “es pot fer servir perquè és al diccionari” és d’una puerilitat gairebé esglaiadora...esglaiadora i perillosa.
La gent que creu que una cosa es bona simplement perquè una majoria l'ha convertit en llei hauria de recordar que un dels horrors més grans de la història –l'holocaust jueu- va començar amb la victòria, per majoria aclaparadora , d'Adolf Hitler a les eleccions alemanyes, absolutament legals i democràtiques, de 1933 amb el vist i plau de països com els Estats Units i que a partir d’aquí denunciar, perseguir, empresonar i matar jueus i d'altres “plagues racials” va ser absolutament legal i legalment obligatori a Alemanya i resta de països controlats per el Nacional Socialisme; legal i majoritari segons el govern d'aquell temps i lloc, ho era. La majoria no sempre té la raó i, ben entès que las lleis són necessàries, una cosa no és bona “només perquè és llei”. Un legalisme extremat ens pot dur a l'acceptació de la injustícia simplement perquè “tothom ho fa”; es comença per una cosa petita i s'acaba amb un pijama de ratlles simplement perquè es legal i la majoria ho vol. Però estem parlant dels idiomes, és clar.
La gent que creu que una cosa es bona simplement perquè una majoria l'ha convertit en llei hauria de recordar que un dels horrors més grans de la història –l'holocaust jueu- va començar amb la victòria, per majoria aclaparadora , d'Adolf Hitler a les eleccions alemanyes, absolutament legals i democràtiques, de 1933 amb el vist i plau de països com els Estats Units i que a partir d’aquí denunciar, perseguir, empresonar i matar jueus i d'altres “plagues racials” va ser absolutament legal i legalment obligatori a Alemanya i resta de països controlats per el Nacional Socialisme; legal i majoritari segons el govern d'aquell temps i lloc, ho era. La majoria no sempre té la raó i, ben entès que las lleis són necessàries, una cosa no és bona “només perquè és llei”. Un legalisme extremat ens pot dur a l'acceptació de la injustícia simplement perquè “tothom ho fa”; es comença per una cosa petita i s'acaba amb un pijama de ratlles simplement perquè es legal i la majoria ho vol. Però estem parlant dels idiomes, és clar.
En tot cas el problema comença en aquells que no se sap qui, ha nomenat guardians de la llengua i posen als diccionaris el primer que els hi passa pel cap i, sincerament, al cap i a la fi, per assassinar una llengua parlant-la malament fora millor per a alguns no parlar-la.
